Aquest Ć©s un marc de paret d’uns 20 x 30 centĆmetres, amb textures i amb diversitat d’elements.
Van confluir diverses intencions, sense massa sentit: aprofitar unes llesques d’alabastre massa grans per joieria, exhibir unes calcomanies que m’havien regalat i m’agradaven molt, i no saber gaire que fer amb totes dues coses. Amb una mitja idea vaig tramar aixĆ², aquest va ser el resultat.
Avui compartirĆ© una sĆØrie de penjolls de porcellana que vaig fer amb alguns dels sĆmbols de l’univers d’en Joan MirĆ³.
Fets amb porcellana blanca pintada o embotida amb porcellanes acolorides o bƩ amb llapissos o retoladors de colors.
Amb aquesta recreaciĆ³ de targetes antigues, he muntat la nadala d’aquest any, amb la qual vull, a mĆ©s de felicitar-vos, tambĆ© recordar un costum feliƧment perdut. De quan tants professionals i treballadors depenien de la propina que els feien en cada casa on trucaven a felicitar les festes, per poder tenir aixĆ una paga de Nadal.
Avui toca publicar unes altres peces de la segona tanda de porcellana. Uns fermalls i, per variar una mica de peƧa, un passador de corbata. Tots de porcellana de Limoges blanca i de diversos colors.
Amb aquest panell vaig participar en l’exposiciĆ³ colĀ·lectiva dels alumnes del curset de porcellana de fa prop d’un any, en la que vam presentar els treballs fets durant el curs
Organitzada pels alumnes, la vam fer a La Cantina de la Nau Bostik, on va estar cosa d’un mes, i poc desprĆ©s, amb menys participants, vam repetir al Casal de Gent Gran de Roquetes.
Tot i que cronolĆ²gicament Ć©s anterior a diverses coses que ja he publicat, en mirar enrere, n’he volgut deixar constĆ ncia a la web, ja que tant la qualitat dels companys i mestre del curs, com la realitzaciĆ³ de la mateixa exposiciĆ³ van ser experiĆØncies molt enriquidores.
Aquestes peces sĆ³n d’elaboraciĆ³ conjunta amb la Arrate. Encara que descartades de comĆŗ acord per La dissenyeria de joies, i ni tan sols muntats els ferratges, vull compartir-les, senzillament perquĆØ les trobo molt boniques, per mĆ©s que siguin fruit d’un producte comercial pensat per crear aquest efecte, i que en conseqĆ¼ĆØncia deuen ser relativament corrents al mercat.
En uns anys d’increment del corrent de fer joies envers la maternitat, sobretot amb llet materna, he volgut fer aquesta peƧa, un bell record per la mare, del naixement del nostre fill. Una de les perles Ć©s la primera dent que li va caure, curosament guardada durant molts anys.
La peƧa marc Ć©s d’argent, i la cadena Ć©s de cua de talp, envellida per fer contrast.
Tercera colĀ·lecciĆ³ de penjolls, oberta encara, i de moment l’Ćŗltima. SĆ³n una sĆØrie d’estampes de la ciutat de Barcelona, concretament de la Barcelona que m’agrada i m’ha agradat, o m’ha impactat, al llarg de la meva vida. AixĆ² implica que algunes coses que he posat no existeixen ja, i d’altres, afortunadament encara aguanten. TĆ© un particular pes en aquesta colĀ·lecciĆ³, el modernisme d’una banda, i els parcs d’atraccions dĀ“una altra.
Aquesta segona tanda de porcellana que vaig fer, va donar tambƩ per fer aquests collarets de formes troquelades amb porcellana en pasta de diversos colors.
Aquest paravent, fet per separar la rampa de vehicles, del terreny, el vaig comenƧar a l’estiu de l’any passat, fent tot el metall, excepte la peƧa perfilada. I aquest estiu l’he acabat fent: un skyline de Tarragona, fresat amb ferro cortĆ©n de 3 milĀ·lĆmetres.
Fa joc amb un paravent anterior que tenia una teranyina com a peƧa singular, colĀ·locat molt a prop.
Avui toca publicar una peƧa feta utilitzant la tĆØcnica del decoupage, dues pedres decorades en la cara plana, amb calcomanies de motius marins. Subjectes amb garres i anelles, i amb un cordĆ³ de pell per poder-ho penjar al lloc de la casa on mĆ©s et vingui de gust.
Penjolls de porcellana en pasta, amb bases blanques i amb aigĆ¼es, i floretes o fulles de colors diversos. Una de les flors, a tĆtol d’assaig, duu en mig, una pedra tallada semipreciosa.
A mƩs de penjolls vaig fer alguns fermalls, i fins i tot una agulla de corbata.
PetitaĀ colĀ·lecciĆ³Ā d’anellsĀ de llautĆ³, Ć©sĀ de mostra. Va servirĀ per aĀ la participaciĆ³ de LaĀ dissenyeriaĀ de joies aĀ l’ĆŗltimaĀ ediciĆ³ dels Tallers Oberts de la ciutat, aquest any 2025. El taller que vam oferir va ser de soldadura. Com a mostraĀ de quĆØĀ es podia fer un anell sense gaire dificultat, i per fugir delĀ tĆpicĀ exerciciĀ en quĆØĀ et portes a casa unĀ trosĀ deĀ canonada, vam portar aquests exemples, dos anells amb laĀ corbaĀ de Moebius, un altre texturat amb martell, un altreĀ bombat, i unĀ cinquĆØĀ ambĀ corbatĀ anticlĆ stic.
Aquesta peƧa feta amb porcellana lĆquida, estĆ feta amb motlle, d’una manera que buidem l’interior fent-la molt mĆ©s lleugera. Tanmateix fer-la amb motlle permet, si cal, la repeticiĆ³, que pot ser tambĆ© d’altres colors.
De vegades una peƧa pot tenir moltes hores de feina. D’altres, la peƧa et ve sola a les mans.
Un preciĆ³s estel trobat en una casa d’abaloris, mĆ©s una vora molt curiosa trobada a metres temps enrere, a una merceria, m’han donat, prĆ cticament sense feina, aquest collaret informal.
Volia ensenyar tambĆ© aquests Ćŗltims penjolls, que no havia mostrat, fills del desmantellament d’uns collarets que vaig fer i desprĆ©s desestimar. En aquesta sĆØrie vaig aprofitar els vidres fornejats i foradats, armats amb unes platines de llautĆ³ i tornilleria de nilĆ³, bastant estĆØtica, i raonablement menys agressiva amb el vidre.
Feia molt de temps que anĆ vem, la Arrate i jo, darrere de controlar la tĆØcnica coreana del kum bo, per aplicar una fina capa d’or damunt de l’argent. Per fi, aquesta primavera, una amiga ens va ensenyar a aplicar-la d’una manera raonablement sistemĆ tica i segura.
Aquests sĆ³n els primers resultats de l’aprenentatge. En seguiran mĆ©s.
Com cada any, Ć©s qĆ¼estiĆ³ de comenƧar temporada: aquest cop amb un collaret que m’agrada molt, i que potser no Ć©s ben bĆ© per portar cada dia, sinĆ³ d’Ćŗs puntual, compost per diverses claus de porcellana de colors, fetes amb motlles, quatre de diferents.
I com en tota aquesta sĆØrie sobre claus, el que siguin inĆŗtils simbolitza per mi, les portes que, desprĆ©s de traspassar-les -o no-, hem deixat enrere a la vida.
Aquesta sĆØrie recull els sĆmbols de les quatre estacions de l’any.
SĆ³n penjolls independents, cosa que permet lluir-los en l’estaciĆ³ corresponent, si aixĆ es desitja.
Fets sobre llit d’escaiola, amb porcellanes lĆquides, blanca, i de diversos colors.
Amb aquesta publicaciĆ³ us desitjo bon estiu. Seguirem al setembre.
Als encants vells sempre hi ha una parada on venen llĆ grimes de recanvi per llums, provinents sobretot del desballestament d’antigues llums fetes malbĆ©.
Sempre m’han fascinat, i era qĆ¼estiĆ³ de temps que en fes alguna peƧa. Finalment, va ser aquesta colĀ·lecciĆ³ de collaret, polsera i penjoll.
He iniciat una nova colĀ·lecciĆ³, FLAIXOS, amb planxes de coure en forma de cĆ mera de fotos, amb esmalts al forn. ColĀ·lecciĆ³ oberta, que de moment tĆ© sis peces, a les que anirĆ© incorporant d’altres.
Es tracta d’una tria molt heterogĆØnia de coses -o idees- que en determinat moment m’han agradat molt, xocat, o m’han cridat fortament l’atenciĆ³.
Les imatges, pescades d’aquĆ i d’allĆ , parlen per si soles, perĆ² n’hi ha que necessiten alguna explicaciĆ³: la foto de la gosseta, la Reina, aguantant amb paciĆØncia la penĆŗltima trastada del meu fill, ficada dins d’una hamaca d’escalada, per exemple. O la foto de la romana pesant un cor, disseny meu, no gaire aconseguit.
ColĀ·lecciĆ³ de peces de porcellana recreant un dels emblemes escoltes de la meva ĆØpoca. BĆ sicament en pastes porcellana de colors per capes, es compon de fermalls, penjolls, arracades i pins.
Destinada a obsequiar els amics de la colla de minyons escoltes de l’adolescĆØncia.
Fetes a imitaciĆ³ de les minimagdalenes, la base Ć©s d’argent, i allotja un petit vidre, o tipus Tiffany, o dicroic.
La gĆØnesi d’aquest projecte va ser llarga, sobre tot perquĆØ em va costar fer un original que fos apte per la fosa d’argent, per fer la primera peƧa i el motlle subsegĆ¼ent.
Una de les peces mĆ©s interessants de la segona tanda de treball que he fet amb porcellana. Ć©s aquest collaret. EstĆ fet amb porcellana lĆquida blanca i de colors. SĆ³n peces primes i lleugeres, el collaret pot anar sobre la pell, i tambĆ© juga bĆ© amb diferents classes i colors de roba.
Una mĆ©s de roses, la darrera, de moment. Una mini cistelleta, de les que es poden veure a les fires de Nadal, plena per l’ocasiĆ³, de roses.
Ara, com que he destapat totes les creacions que tenia relatives a Sant Jordi, m’he quedat sense recursos per l’any que ve. HaurĆ© de pensar en alguna de nova.
El mĆ³n dels minerals cada dia em fascina mĆ©s, i crec que cada cop hi ha mĆ©s varietat i millor presentada.
Aquestes quiastolites que vaig comprar en una fira de minerals, les vaig armar en forma de collaret per fer-les lluir.
He fet amb porcellana una partida de claus de porta, diferents models i colors, de les quals la primera que circula, ja que l’acabo de regalar, Ć©s aquesta.
Les claus inĆŗtils representen un record de camins, opcions triades o deixades, bifurcacions, que tots d’una manera o altra hem tingut que assumir per seguir endavant.
Seran benvingudes les opinions, bones o dolentes. Quan percebo que un disseny pot ser entĆØs poc o gens, m’interessen particularment.
Una altra peƧa amb les rodones i els triangles de vidre Tiffany, muntats amb segments de llautĆ³, i caragols de nilĆ³.
La mateixa qualitat i textura dels vidres, arrodonits al forn, donen l’estĆØtica de la peƧa, llampant, mĆ©s per ocasions singulars que pel dia a dia.
O l’art de penjar-se una paret del coll. He de reconĆØixer que aquesta peƧa Ć©s rara com ella sola. La seva gĆØnesi va sortir de l’afany que tenia (i tinc encara) de fer servir maons en miniatura per fer peces de joieria. Vaig armar la paret, i desprĆ©s no sabia quĆØ fer amb ella. Uns quants mesos mes tard, i a falta de qualsevol idea millor, la vaig encastar en el coure fresat, i ja que era una paret, li vaig penjar un mirall al davant. AquĆ la teniu…
Aquest rosa la vaig fer fa molt, quan aprenia la tĆØcnica de l’esmalt al forn. Placa de coure amb esmalt blau molt fosc, i desprĆ©s esmalt blanc aplicat a pinzell. Ha estat anys al calaix de les peces incomplertes i dubtoses, i finalment vaig decidir rescatar-la.
No ho havia buscat, i ara me n’adono en el fet que aquest abril totes les publicacions han sigut de roses. L’Ćŗltima collita va ser abundant.
Avui, diada de Sant Jordi, com vaig fent regularment, publico el penjoll amb rosa que he fet per aquest any.
Es tracta d’una peƧa de ferro tallada parcialment amb plasma, amb una rosa vermella.
Microrelat de na Malen Merelo:
CRISPETES ROGES
Sobre la gespa verda jauen com crispetes, les roses roges. Aletes vermelles tremolen en sentir el contacte de la molsa fresca, aquosa. i traspuen felicitat eterna.
Aquest cop de veritat, aquest Ć©s el microrelat nĆŗmero 100, i darrer, de moment, de la Malen. Bufem doncs les espelmes, o assaborim les crispetes, o a l’inrevĆ©s.
Com que ja estem al mes d’abril, es bon moment per ensenyar aquesta rosa vermella. Pintada am pinzell amb esmalts vitrificables, i desprĆ©s cuita a alta temperatura.
Microrelat de na Malen Merelo:
Inofensives aletes microcristal.lines fan rotllana. Encisats per la seva meravellosa matĆØria, ens du a l’Homo sapiens, qui creĆ l’artefacte lĆtic i poderĆ³s.
Aquests esbossoss d’instruments, trobats visitant una fira, em van captivar des del primer moment.
No nomĆ©s van donar per fer un collaret prou especial, ja publicat dies enrere, sinĆ³ que sobretot em van permetre fer una sĆØrie d’arracades per obsequiar.
Els ganxos son d’argent.
Microrelat de na Malen Merelo:
NĆ iades
Qui observi el llac turquesa, voldrĆ endinsar-s’hi. Tastar l’ambrosia que les ninfes custodien sota les aigĆ»es tremoloses.
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, uns penjollets, integrament de plata de llei, senzills, adequats pel dia a dia, cĆ²modes de portar i compatibles amb qualsevol color i roba, formal o informal, O aixĆ² em sembla a mi….
Microrelat de na Malen Merelo:
SO
Les notes musicals pengen d’un fil. Aviat les durĆ algĆŗ al voltant del coll. Molt a prop, les oĆÆdes inquietes desitjararan ferventment sentir el seu so
El decoupage dona molt de marge a la creativitat. Tenia aquestes pedretes, ja tallades en llesques, per fer-ne alguna cosa; no eren Ćŗtils per joieria per ser massa pesades, a part que foradar-les tambĆ© tĆ© la seva dificultat. Al final em va venir la idea de fer aquest prototip de joguina per a nens molt petits, amb un dibuix d’una granja que tĆ© tots els racons pels animals, i 18 pedres-fitxes amb calques d’animals diferents de granja, a fi que el nen posi les peces a qualsevol lloc on quadri, perĆ² no a llocs on no podrien estar-se (una vaca dins del llac per exemple).
Quan la natura ens regala un disseny com el d’aquest mineral, no s’ha de millorar, nomĆ©s exhibir-lo.
Amb la intenciĆ³ d’incorporar la porcellana de ple al ventall de tĆØcniques de joieria que ja he anat presentant, he estat un trimestre llarg estudiant determinades tĆØcniques per aprofitar de manera Ć mplia aquest preciĆ³s material.
Avui en publico un dels primers resultats, es tracta d’una peƧa composta de diverses lĆ mines de colors foses en un bloc. Les irregularitats de les vores de la peƧa obeeixen al comportament de la pasta en ser comprimida.
A veure si us agrada.
Penjoll compost per una rodona de plata de llei texturada i corbada; dins una malla vegetal, tambĆ© d’argent, i un vidre cuit de Tiffany. El conjunt, assegurat, mĆ©s per motius estĆØtics que prĆ ctics, amb caragolets de nilĆ³.
Perforar minerals amb broques de diamant o metall dur, submergides en aigua, amb trepant de columna, no tĆ© massa secret per qualsevol que s’hagi preocupat de trencar un petit capital en broques en l’intent. En aquest post vull posar en relleu, del meu sistema, per si a algĆŗ li fa servei, uns detalls concrets. D’una banda he fet servir un cassĆ³, de 16 cm de diĆ metre, de mĆ nec, del ikea, que crec que va costar uns 5 euros, retallat a la meitat amb radial i polit posterior de la vora. Com que aquests cassons tenen un fons d’acer molt gruixut, per ser Ćŗtils per les cuines d’inducciĆ³, amb quatre imants de neodimi, el cassĆ³ queda molt fortament subjecte a la mordassa, i es pot omplir tranquilĀ·lament d’aigua a la meitat amb la seguretat que no s’abocarĆ . Aquesta mida de cassĆ³ Ć©s prou gran per poder ficar els dits, enguantats o no, per subjectar la peƧa amb prou comoditat.
No puc resistir-me a aquestes calcomanies de floretes, no sĆ© si dir-ne vintage o atemporals. Com posen a les instruccions dels puzles, per a pĆŗblic de 8 a 80 anys. Peces fetes amb la tĆØcnica d’ esmalt al forn.
Aquest collaret es compon de tres satĆØlĀ·lits, un de principal i dos que l’envolten, a distĆ ncies calculades, i en una Ć²rbita rodona que forma el collaret al voltant del coll de la portadora.
Un dels satĆØlĀ·lits, el central, ja va debutar en el collaret alĀ·lusiu al conte del Petit PrĆncep. El vaig fer amb metacrilat. Els altres sĆ³n mĆ©s nous. Fets amb la tĆØcnica de la cera perduda, en llautĆ³.
Amb aquesta nadala que, com diuen de les coses i menjars artesanals, es dĀ“elaboraciĆ³ propia i no industrial, et felicitem els Nadals i et desitgem un bon any 2025, . Una abraƧada,
Aquestes peces, totes pintades amb pinzell, amb la tĆØcnica dĀ“esmalt al forn, son absolutament temĆ tiques, nadalenques, i nomĆ©s s’escau fer-les servir aquests dies de festes.
Coure com a base, esmalt blanc al forn, i pintura vitrificable de forn per les flors en segona cuita.
Aquestes arracades poden recordar algunes peces que vaig fer amb format de negatiu de 35 mm. I Ć©s que arran d’una visita guiada que vaig fer a la Filmoteca, vaig recordar el format de la cinta de cine de 8 mm, que era un tall de la pelĀ·lĆcula de 35 mm. Vaig provar amb unes xapes que encara tenia de 35, i em va agradar l’estĆØtica que quedava, tant o mĆ©s que la de 35 mm, amb l’avantatge de ser mĆ©s petit i, per tant, Ćŗtil per arracades.
Una peƧa mĆ©s, crec que l’Ćŗltima de moment, pensada per celebrar la diada de Sant Jordi.
Camafeu de llautĆ³ amb tres roses de resina i encenalls de diverses fustes exĆ²tiques.
Joieria de vitrall, els vidres de Tiffany, convenientment fornejats, sĆ³n espectaculars tambĆ© per joieria, amb les aigĆ¼es i la textura que tenen. Ćs el cas d’aquest conjunt de festa, crec que prou equilibrat i harmoniĆ³s.
Aquest penjoll tƩ la seva singularitat en la peƧa emmarcada pel camafeu (que Ʃs comercial, no fet).
S’hauria de anomenar “penjoll amb cosa-rara-trobada”, ja que vaig trobar aquesta espĆØcie de llĆ mina, de menys d’un pam quadrat, a terra, al camp, on la devia portar el vent. Crec, sense una base gaire exacta, que es tracta d’un tros de vinil o cosa semblada, provinent, o bĆ© d’un moble, o d’algun altre article manufacturat, que donant moltes voltes i desprĆ©s de rebre les inclemĆØncies del temps, va anar a parar a les meves mans.
No sempre la natura ens entrega coses orgĆ niques.
Si, un altra peƧa inspirada en la tradiciĆ³ de Sant Jordi. En aquest cas una rosa submergida en resina transparent, dins dĀ“una beina vegetal. CordĆ³ de pell de cabra i herratges dĀ“argent.
Es probable que aquesta peƧa sigui la precursora dĀ“una sĆØrie que prepararem un dia dĀ“aquests.
De les coses estranyes que acabo per fer, potser aquesta s’endĆŗ el primer premi.
La idea inicial era fer un gerro allargat, amb unes bandes que permetessin posar les flors per fora i no per dins.
La constataciĆ³ de quĆØ aixĆ posades les flors en una peƧa circular, en un penjoll quedarien massa frĆ gils, em va fer pensar a fer una peƧa plana. Vaig trobar interessant limitar-me a seguir el pla deixant la peƧa plana, sense fer el cilindrat final.
Aquestes flors esĀ componenĀ de tres metalls, argent, coure i llautĆ³.Ā EstanĀ articulades a partirĀ d’unaĀ anella central, on se subjecten, i acabades amb una olivina.Ā L’unaĀ ha acabat per ser un penjoll, i la segona un fermall. NoĀ m’atreveixoĀ a aventurar quina flor podrien ser.
Arran dels fermalls que vaig fer amb el carrusel de personatges del cĆ²mic,Ā cinema, etc., de la meva formaciĆ³, diversos amics es van mostrar estranyats per alguns personatges inclosos.
AquiĀ vull consignar unĀ d’ells, elĀ LoboĀ Alberto, unĀ llop buscavidesĀ i filĆ²sof que em va calarĀ fondo, i tambĆ© em va fer riure.
Del fantĆ stic dibuixantĀ Silver, italiĆ , i publicat alsĀ ĆŗltimsĀ setanta,Ā diĆ riamentĀ alĀ PeriĆ³dico, i editat desprĆ©s en cinc llibres de tires que conservo com un tresor.
CordĆ³ integrat amb un penjoll d’ammonites
Aquest penjoll tĆ© el poc o gaire treball de disseny que he sigut capaƧ de fer, al cordĆ³ mĆ©s que a la peƧa.
La proposta en el mĆ©s prĆ ctic, Ć©s d’un cordĆ³ regulable a la vista perquĆØ la peƧa pugui lluir mĆ©s amunt o avall segons la roba amb la qual es combini. Com a disseny pretĆ©n un conjunt de cordĆ³ i penjoll bonic i harmoniĆ³s.
Segueixo fent cosetes de mes o menys joieria amb vidres tipus Tiffany, es una linia que vull seguir explorant.
I amb vidres triangulars i discos en vindrĆ n algunes mĆ©s, m’explico:
Vaig fer uns penjolls de peces de vidre Tiffany una mica massa grans, per un projecte destinat a una expo de Drap Art. Com que van descartar el meu projecte, vaig desmontar aquells penjolls, i em van quedar a les mans deu o dotze peces rodones i altres tantes triangulars, de diferents colors amb tres o quatre forats, totes passades pel forn.
Aquest penjoll es una de les primeres peces, fruit de l’aprofitament dĀ“aquells vidres. Els triangles estĆ n units per una cadeneta tipus cua de talp.
Fa 55 d’alƧada i 36 de diĆ metre. Ćs un treball molt personal.
A partir d’una peƧa modernista femenina comprada als encants vells de Barcelona, suposadament de bronze (Ć©s ferro colat pintat o tenyit) que vaig modificar com a peu del llum.
Aquest llum tĆ© moltes caracterĆstiques diferents dels llums que havia fet anteriorment.
Els triangles que formen el para-sol no sĆ³n plans, tenen una lleugera curvatura com els de teixit, producte de la gravetat. Per simular aixĆ² em vaig preparar. amb un estri que em vaig fer al taller, un motlle amb porexpan, amb una forma mĆ©s o menys de plat molt pla.
Les llĆ grimes del llum sĆ³n comprades tambĆ© als encants vells, en principi se suposa que sĆ³n deĀ desballestamentĀ d’antics llums de la primera meitat del segle XX.
Les parts metĆ lĀ·liques del llum, a falta de trobar-ne de bronze, les vaig adquirir de llautĆ³, i enfosquir desprĆ©s.
El llum no tĆ© lira, em feia nosa en el disseny. Vaig optar per posar una tira LED, i camuflar el transformador en el peu de l’escultura.
El dibuix de la tulipa, Ć©s, com que no vaig trobar vidres mĆ©s adequats, una recreaciĆ³ i abstracciĆ³ d’una imatge trobada a la xarxa, una delicada formaciĆ³ de flors sobre blanc.
No he calculat el que he tardat per acabar-la, perĆ² poden ser ben bĆ© dos anys de feina intermitent a mesura que anava trobant o fent les eines i elements i avanƧant el treball.
Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
MiXET
Oh, mixet, mixet! Dorms al bell mig del no-res. Som a prop i molt lluny, l’un de l’altre. L’Ćŗnic que tinc per saber com ets Ć©s dins meu. Mentrestant, mirarĆ© com jugues, com mioles.
Atrapat perĆ² satisfet
Ja mĀ“agradava el gat dins la ampolla. PerĆ² ara que ha dinat, el trobo millor, mes tranquiletā¦
PeƧa en llautĆ³ i argent.
Microrelat de na Malen Merelo:
SĆLEX,-ICIS
Les escates de sĆlex ens duen als primers homĆnids a la recerca del foc. La bella i funcional pedra de colors amarats del sĆ²l va ser l’eina vital dels nĆ²mades que un dia ho van deixar de ser.
Aquests penjolls, llibres amb rosa, van sortir, entre dĀ“altres peces, de la pluja de idees dĀ“aquesta primavera per fer la peƧa de Sant Jordi.
Son tallades i fresades en forma de llibre, les blanques dĀ“alabastre, i la fosca de banĆŗs.
Son de les primeres proves que faig en el que en diria materials nobles, (no metĆ lics), experiment en el que vull aprofundir.
Microrelat de na Malen Merelo:
CADENETES
Creades per un mateix pare, esperen el moment oportĆŗ de ser independents, anar-se’n del sojorn, a una altra llar diferent i lluir la Joia de la vida.
Aquesta pastilla de porexpan, de 25 centimetres de diametre, estĆ rebaixada amb la broca preparada al efecte que es veu a la segona foto, un tros de xapa atornillada a una broca vella de fusteria. Amb aquest rebaix queda una superficie en forma de plat, que pintada amb silicona permet preparar i soldar comodament la peƧa correlativa de vitrall.
La xapa no estĆ esmolada, no li cal. I el treball es fa amb poques rpms.
Estic amb assajos per intentar fer una forma complerta de lƔmpara, a partir de una semiesfera de porexpan. Quan em surti ja us explicarƩ.
Avui vull compartir i recomanar, per qui no les conegui i li pugui fer servei, dues eines que he incorporat amb diversos mesos de diferĆØncia, i que estan resultantĀ moltĀ molt prĆ ctiques per trastejar al taller de joieria, i tallers petits, similars. He posat a la foto una serra de mĆ de joierĀ perquĆØĀ es vegin elsĀ tamanys.
La de la dreta Ć©s una mini escatadora -lijadora- de banda que admet bandes de diferents gruixos, des del grit 40 fins al 800, i per lijats de metalls, plĆ stics, fustes, etc., va de fĆ bula. Velocitat variable.
I l’altra peƧa Ć©s una serra de taula, que incorpora un motor similar al de la mĆ quina anterior, de velocitat fixa, i tĆ© quatre serres circulars diferents, de fusta, de plĆ stic, de diamant, i una multiĆŗs que abasta el que li demanis incloent metalls no fĆØrrics. No tĆ© gaire forƧa, perĆ² amb una mica de paciĆØncia talla el que li demanis. Les serres sobresurten 15 mm, suficient per a una pila de coses. Permet “desenfundar” menys vegades la radial, i a mĆ©s Ć©s mĆ©s neta.
Entre totes dues estalvien hores de lijat i llimat, sĆ³n mĆ quines que es compren a molt bon preu per ali exprĆ©ss, potser entre les dues m’han costat uns 150 euros, i que un cop les tens les fas servir molt, i t’estalvien molta feina. Les he volgut posar perquĆØ he vist que per aquĆ no sĆ³n gaire conegudes.
Microrelat de na Malen Merelo:
LA BOSTIKINA
L’icĆ²nic de la Nau Bostik Ć©s la mare del microbarri on creaciĆ³ i lliure pensament conviuen plenament. El collaret de la Bostikina revela bones vibres de cohesiĆ³ social.
Hi ha peces que tenen molt de treball, i en canvi, nĀ“hi han que ja venen fetes, com aquestes pedres, turmalines, en aquest cas en barra cĆŗbica, i color rosa, i amb una mica de verd al final, varietat que es diu turmalina sindria -encara que com que les pedres eren de les baratetes, lĀ“efecte sindria gairebĆ© no es veu-.
La Ćŗnica feina que vaig tenir, va ser posar els terminals i els ganxos.
Microrelat de na Malen Merelo:
EXOESQUELET
Lluny de fer camĆ en un mĆ³n marĆ, la petxina raptada Ć©s escollida per lluir perles en Ć mbit desconegut.
ALLĆ QUE EL TEMPS NO SāENDUGUĆ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests sĆ³n els meus
ĆDOLS
INFLUENCIES FORANIES
Encara que no exclusivament, sobretot del fenomen del Comix Underground, cĆ²mics, en qualsevol cas de dos rombes, que ens van arribar mitjanƧant revistes com lāStar o El VĆbora, i enriquiria el mĆ³n del cĆ²mic i a nosaltres. Els meus favorits, Robert Crumb i Gilbert Shelton, em van atrapar per sempre, gamberros, revolucionaris, ecologistes quan aquĆ ni se sabia que era aixĆ².
Mister Natural, The Freak Brothers i el gat dāun dāells, del Fat Fredy.
Microrelat de na Malen Merelo:
ATZABEJA
La bella atzabeja contĆ© una memĆ²ria intrĆnseca: matĆØria orgĆ nica, olor de fusta humida sota el caliu de la Terra Mare.
ALLĆ QUE EL TEMPS NO SāENDUGUĆ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests sĆ³n els meus
ĆDOLS
EL PAPUS, EL JUEVES, I ALTRES HERBES
Una fantĆ stica i inigualable plantilla de dibuixants, que māha divertit, instruĆÆt, polititzat, aquells anys, i uns quants mĆ©s. En deixo una petitĆssima mostra, amb els meus favorits.
Makinavaja de lāIva, Perich i el seu gat, Miguelito de Romeu.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMPITERN
Tal com un esperit, divaga pel mĆ³n, de lĆ³bul en lĆ³bul. El petit fĆ²ssil, ara pur ornament, es pregunta per la seva existĆØncia, quĆØ sĆ³c? D’on vinc?
ALLĆ QUE EL TEMPS NO SāENDUGUĆ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyaran la resta de vida.
Aquests sĆ³n els meus
ĆDOLS
NO TANT TEBEOS
De la darrera infantesa alguns, i de lāadolescĆØncia (i la vida adulta fins i tot), el tipus de tebeo varia, cap al cĆ²mic. AquĆ va la Mafalda, gran filĆ²sofa que adoro i que encara em porta de la mĆ , i un record per molts altres, tots plegats una completa formaciĆ³ vital.
Asterix, Charlie Brown, Tintin, Lucky Luke, Forges i el seu mĆ³n, Lobo Alberto, i tants altres.
Microrelat de na Malen Merelo:
BULBS
Globus aerostĆ tics pengen a l’espai exterior. Vulnerables, volen retornar a un entorn fluid. Sentir-se lliures o esclaus dels seus desitjos, pugnar per surar a la superficie, o quedar-se on sĆ³n.
ALLĆ QUE EL TEMPS NO SĀ“ENDUGUĆ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyarĆ n la resta de vida.
Aquests son els mĆØus
IDOLS
DIBUIXOS ANIMATS I PEL-LICULES
Dels personatges que no corrien per aquĆ en paper sinĆ³ en curtmetratges de dibuixos animats. Inoblidables tots. I encara que no sĆ³n dibuixos, aquĆ incloc els curts de Charlot, coneguts a la mateixa ĆØpoca i de la mateixa manera -anys desprĆ©s māarribarien les seves pelis llargues-. Aquests dibuixos i curtmetratges acompanyaven en uns anys les pel.lĆcules principals que projectaven als cinemes.
Pantera Rosa, Correcaminos, Tom y Jerry, Bugs Bunny, Los Picapiedra, Charlot.
Microrelat de na Malen Merelo:
CAVALL DE MAR
Dins del bell camafeu hi ha un cavallet marĆ. Crida sense so: Natura en perill d’extinciĆ³!!
ALLĆ QUE EL TEMPS NO SĀ“ENDUGUĆ
Fins als 20 anys aproximadament, armem una galeria de personatges, que ens acompanyarĆ n la resta de vida.
Aquests son els mĆØus
IDOLS
DELS TEBEOS
A llegir, vaig comenƧar com tothom, crec, amb tebeos.
No hi sĆ³n tots representats aquĆ, ni de lluny, perĆ² Ć©s una bona mostra, en qualsevol cas dels que mĆ©s em van arribar, abasta potser, des dels cinc anys fins a la preadolescĆØncia.
Familia Ulises, SuperlĆ³pez, Mortadelo, Aquiles TalĆ³n, Patufet, CapitĆ”n Trueno, Profesor Franz de Copenhague...
Avui Diada de Sant Jordi, vull publicar la rosa que he fet enguany. Molt senzilla, la primera que faig en format anell. Ha sigut ben rebuda.
I de pas, com deien els de El jueves: “solo hay una portada pero teniamos mas”, he afegit quatre assajos mes que havia fet aquests dies, i ara per ara descartats. Com si diguessim, els que van caure a quarts de final. Properament anirĆ© posant els que van passar a semifinals.
Bona diada a tothom!
Microrelat de na Malen Merelo:
Tal qual el sedĆ s opta pel valor mĆ©s preuat, resten els petits nĆŗvols que mouen emocions. Records d’un imaginari colĀ·lectiu, d’una infĆ ncia llunyana.
Aquest conjunt forma part de la meva manera de fer mes manta de totes. Veig una cosa a qualsevol casa dĀ“abaloris o de coses menudes, i em pinta be. A casa, tal com mĀ“acaba de quadrar, li poso anelletes, cordons i altres fornitures i peƧa acabada.
La Ćŗnica singularitat que tĆ©, es que en lloc de posar ganxos dĀ“arrecades convencionals, vaig tunejar per servir de ganxos, un parell dĀ“imperdibles dels que a vegades es troben al desembolicar la roba nova, un model que te una estĆØtica peculiar que mĀ“havia cridat la atenciĆ³. Com es natural, vaig deixar la punta de la agulla ben roma perque no puguĆ©s punxar.
Microrelat de na Malen Merelo:
SABI STAR
Estrelles sabi amb pĆØtals de cristall. Bellesa intrĆnseca. Sura la calma. IlĀ·lumina els ulls, la ment i el cos de qui l’observa.
Acabo de regalar aquest conjunt de posagots a una amiga. la silueta ha estat feta a comanda, no la he triada jo, que nomĆ©s he posat la part mecĆ nica.
Aquests posagots tenen lĀ“inconvenient de que son frĆ gils com tot el que sigui de vidre, perĆ² tenen lĀ“enorme avantatge de aguantar el sol o el vent o la pluja, com si res.
Aquest conjunt mĀ“ha donat a pensar que es extraordinari com arriben a ser de facils, per regalar, les persones amants del animals, en aquest cas dels gats.
Microrelat de na Malen Merelo:
LOST IN TRANSLATION
El passat esdevĆ© present, el present futur, el futur present i el present passat, perĆ² el temps s’atura en el precĆs instant de connexiĆ³ amb l’altre.
Ja tenia ganes de presentar-vos a la Malen, que potser us sona pels microrelats que quinzenalment acompanyen les meves peces. Ella i unes poquetes persones mes, a mes de les dones de la meva familia, estĆ n de veritat al fons del meu cor. Per aquestes persones vaig fer una serie de penjolls, amb el retrat de cadascuna, i vaig afegir-hi cadenes relativament singulars, una dotzena de models diferents, que properament posarĆ© al blog.
TambĆ© hi ha homes que tindrien que tenir una cosa equivalent, perĆ² salvada una excepciĆ³, i malgrat em sap greu, es van quedar sense, ja que la joieria masculina es una cosa molt especial, i de moment no mĀ“he dedicat a fer-ne.
Tota aquesta col.lecciĆ³ sĀ“anomena “EstimaĀ“t” i va ser singularitzada amb unes petites plaques dĀ“argent que formen part de la cadena, i que porten gravada aquesta denominaciĆ³.
Les plaques son de la mesura exacte de un negatiu fotogrĆ fic, de coure, tallat amb laser, amb esmalts al forn, i calcomania vitrificable protegida.
Microrelat de na Malen Merelo:
SEMBLANT A LA TERRA
L’ametista roja, amarada a l’interior de la geoda, atrau l’ull, de qui l’observa i la desitja.
LĀ“altre dia, remenant entre papers vells, em va apareixer aquest, que no vull deixar sense reflectir al blog.
Es tracta de un acomiadament temporal que vaig lliurar als meus amics, amb ocasiĆ³ de la marxa per fer el servei militar, pel qual estaba destinat a Melilla, sense dubte el mes desitjat dels destins.
Us podeu figurar com anava dĀ“Ć nim en aquelles dades. I per desgracia es van complir les meves pitjors expectatives.
Microrelat de na Malen Merelo:
FALLEN LEAVES
El vent, conscient del seu moviment, desprĆØn amb delicadesa la fulla de l’arbre. Ja Ć©s dins de la maduresa!
PeƧa de esmalt al forn feta pel meu fill Roger.
Un altre dels experiments que vaig fer fora del taller de joieria. Peces de ferro tallades amb la mĆ quina de plasma, i desprĆ©s suavitzades perque no punxessin.
De fet es el material que millor va respondre, ja que els esquitjos del acer no punxen ni aranyen, i vaig poder respectar la estĆØtica que proporciona la mĆ quina al tallar el metall.
Microrelat de na Malen Merelo:
GRAFIA
La rosa sap que una vegada arribi al seu clĆmax, comenƧarĆ el seu declivi i es farĆ fosa. Prega que no hi hagi disgrafia als fulls del llibre que narra bellesa i simbolisme i, aixĆ, ser eterna.
Vaig tallar aquests trossets de coure amb lĀ“aparell de plasma, i desprĆ©s els vaig curvar en una forma semiesfĆØrica, i en la coveta que es forma vaig afegir, en un cas una petita perla i en el altre una pedra de platja. Queden unes peces senzilles, petites, i molt portatils.
Microrelat de na Malen Merelo:
AQUĆĀ I ARA
La peƧa petita es desprĆØn de la peƧa mare. TĆ© un do afegit a la seva bellesa intrĆnseca: centrar l’atenciĆ³ en el moment present.
Una peƧa mĆ©s de la sĆØrie Meccano, reproducciĆ³ a escala 1:3 de les peces originals. Feta amb alpaca les parts que no tenia que escalfar, i argent les que tenien que ser escalfades al fer les soldadures.
Microrelat de na Malen Merelo:
ASTRES
Petits astres esperen impacients anar de lĆ²bul en lĆ²bul, voltar amb un cos per la Terra, com els que volten a l’entorn del Sol i irradien Llum a l’Univers.
Jugant amb discos dĀ“Ć gata, vaig acabar fent aquesta animalada.
AixĆ² passa quan et fa pena deixar una cosa al calaix perquĆØ malgrat la lletjor li veus un punt de grĆ cia. I la acabes de fer, conscient que no agradarĆ a ningĆŗ mes que a tu.
Microrelat de na Malen Merelo:
GARLANDES LLUMINOSES
Garlandes de colors diferents esperen el moment oportĆŗ per sortir del seu embolcall i espargir alegria allĆ on faci falta.
Un any mes complim amb la tradiciĆ³ de confeccionar una nadala per vosaltres. Amb ella us desitjem molt Bones Festes i un bon any 2024.
Microrelat de na Malen Merelo:
TIFFANY
La flor iridiscent s’estĆ©n com una catifa. Dins seu palpita el desig imaginari de fer-se simbiosi amb la Natura Viva!
Es de llautĆ³ massis, xapa tallada amb la mĆ”quina de tallar de plasma. Pertany a la incursiĆ³ que vaig fer en joieria amb eines de taller metalĆŗrgic, I amb llautĆ³, coure, acer, i acer inoxidable.
Cada metall que vaig fer servir va quedar diferent, perquĆØ amb el plasma la peƧa -el tall-, es fonia de manera diferent. En el cas del llautĆ³, un cop tallat, vaig treure per complert les rebabes, perque no es podien pulir de manera que no esgarrapessin la pell. La Ćŗnica traƧa de que estĆ n tallades amb plasma es la vora de la peƧa, que fa unes arestes inigualables. PerquĆØ sĀ“apreciĆ©s aquesta forma, el llautĆ³ tenia que ser gruix, per tant vaig usar planxa de 2 mil-limetres.
Microrelat de na Malen Merelo:
FILOSOFIA DEL KINTSUGI
Les escletxes s’exposen sense vergonya. Evoquen l’experiĆØncia de vida viscuda, en un oval preciĆ³s que troba el sentit de l’Ćsser.
De la incursiĆ³ que vaig comenƧar en metalls no preciosos fa dos estius, potser les meves peces preferides son aquests boomerangs fets amb ferro de planxa salvaxispes de xemeneia, i enriquits amb esmalt i amb malla dĀ“argent amb gĆØnere tĆØxtil.
Microrelat de na Malen Merelo:
MĆBIL ASTEROIDE
Asteroides de roca i gel, entrellaƧats, pengen sota la mitja lluna que els nodreix amb serenor per tal d’espargir-la entre els Ć©ssers desperts.
NomĆ©s per nostalgics del tema, he vist la noticia de la exposiciĆ³ que es fa (a Madrid) de construccions amb Meccano, i a la espera de que es faci alguna semblant a Barcelona, us ensenyo aquestes arrecades.
Son una rĆØplica de peces dĀ“aquesta joguina, fetes a escala 1:3, en argent la clau, i alpaca la peƧa perforada.
Microrelat de na Malen Merelo:
CAMINS
Camins divergents, de colors diferents, arriben a un mateix punt. Les aletes daurades creen la sageta unidireccional que pren forƧa amb un objectiu desconegut.
Vull compartir aquest penjoll que vaig fer, fa cosa dĀ“un any, en col-laboraciĆ³ amb la meva amiga Arrate, MeĀ“l habien demanat unes nebodes. Es tracta de portar el retrat de una persona estimada, dĀ“una manera mes informal.
Es una peƧa dĀ“esmalt dĀ“alta temperatura, amb calco vitrificable, cuita al forn, decorada als laterals y part de radere amb peces dĀ“argent. I collaret dĀ“argent de cua de talp.
Microrelat de na Malen Merelo:
SOL CONSECUTIU
L’estel incandescent, que irradiava energia en un passat llunyĆ , deixa empremta en l’ull i permet a la memĆ²ria una successiĆ³ en cadena delirant
Aquest anell es continuaciĆ³ del que vaig publicar la setmana passada.
Es tractava de un anell que em van entregar per tunejar, per fer-hi alguna cosa. El vaig serrar, dividir en dos, independents.
Un dĀ“ells, el de la anterior publicaciĆ³, el vaig completar amb esmalts blaus al forn en cocciĆ³ “pell de taronja”.
I aquest va rebre un filet dĀ“or en el seu contorn, i un fons enfosquit per realƧar els colors del metall.
Microrelat de na Malen Merelo:
ONES
Ones impermanents, ara aquietades, sustenten energia turquesa entre crestes de plata i esperen la forƧa d’una pertorbaciĆ³ que les sacsegi per sentir-se vives de nou.
Penjoll dĀ“esmalt al forn fet en col-laboraciĆ³, per la meva amiga Xesca. ConjugaciĆ³ perfecta de suport (cinematogrĆ fic) amb missatge (mĆ©s cinematogrĆ fic encara).
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES AMBRES
Safates de plata aixopluguen gotes ambres i es mostren tal com sĆ³n: gebre d’almĆvar glaƧat.
DĀ“aquestes polseres en vaig fer quatre o cinc, pels companys de feina. Encara que no faig joieria per home, volia cercar alguna cosa per obsequiar els mes propers.
I ja que jo marxava, aixĆ els expresava els meus millors desitjos. Dubto que les portin gaire.
Es tracta de unes polseres obertes, de coure i altres de llautĆ³, amb forma anticlĆ stica.
Microrelat de na Malen Merelo:
SELENE
Selene sura en un espai sense fi. La seva presĆØncia destaca en la foscor de la nit. Sembla impassible, perĆ², fidel al seu planeta, Ć©s omnipotent i amb secrets a descobrir.
Per si a algĆŗ no se li ha acudit. Una manera molt senzilla de tenir suplements per la enclusa (yunque) per tal de poder deformar el ferro al roig. Senzilla i molt econĆ³mica.
Aquestes boles, de diferents tamanys, es venen en establiments de venda de ferro en barra o planxa, a preus molt modics, i fent una rosca tirant a gran, mes un trosset de barra amb la rosca mascle, ja tenim montat lĀ“artefacte.
TambĆ© es pot veure una destral modificada (tallada a radial) que posada al encaix de la enclusa, permet tallar dĀ“una manera precisa.
Amb aquesta publicaciĆ³ em despedeixo fins a setembre. Que tingueu tots unes bones vacances.
Microrelat de na Malen Merelo:
A FLOR DE PELL
ImaginĆ l’art de viure junts en el moment en quĆØ l’abraĆ§Ć i sentĆ el batec del seu cor sota la pell vegetal de l’escorƧa, coberta de molsa humida i tendra.
Aquest calaix per penjar a la paret el vaig fer conjuntament amb la Arrate, perque La Dissenyeria de Joies ho presentĆ©s a una convocatoria de la organitzaciĆ³ Drap Art.
Permet un doble us, es pot utilitzar de viver perque neixi planter per transplantar a un altre lloc, i de germinador per fer llegums germinades.
El punt de partida de la convocatoria era reaprofitar residus generats per les botigues, i a nosaltres ens va tocar idear una segona vida per envasos de cola no retornables.
Microrelat de na Malen Merelo:
AMMONITA
La bella ammonita guarda secrets d’una vida antiga on vivia al fons del mar. El signe en forma d’espiral hipnĆ²tica mostra el sĆmbol de la vida, l’evoluciĆ³ cap a l’infinit.
Qui segueixi minimament aquest blog sap que de tant en tant poso algun truquet, mes o menys tonto, per tenir les coses ben endreƧades, a mĆ i sense ocupar mes espai del indispensable. LĀ“altre dia, xerrant amb un amic vaig adonar-me que habia un parell de cosetes que no habia consignat, aqui en va una:
Fart de tenir pales, pics, aixades, i altres eines de llaurar, o de obra, en un racĆ³, caient cada cop mes en horitzontal, i ocupant un espai creixent, vaig fer amb una pletina de ferro i una mica de rea aquest penjador on poso aquestes eines, a ma i endreƧades. A mes amb aixĆ² vaig lliberar espai al terre, que sempre va be.
Microrelat de na Malen Merelo:
CARAMEL DE CRISTALL
El caramel de cristall es desprĆØn del vestit de plata que l’envolta, i deixa anar la seva delicada flaire d’un temps llunyĆ .
Un penjollet mes, en aquest cas montat en una gargantilla, de la serie dĀ“argent “arrugat”, envoltant un dau de pirita.
Una peƧa mes de la serie dĀ“elements amb argent “arrugat”, (en queden poques, ho juro), en aquest cas el metall abraƧa una petita flor de jade blanc, de Birmania.
Un penjoll mĆ©s amb lĀ“argent arrugat, embolicant en aquest cas una esfera de pedra volcĆ nica de un preciĆ³s color verd. Una mĆ©s de la serie que vaig fer per obsequiar diverses amigues, companyes, en determinat moment de la meva trajectoria laboral. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
FILS DE PLASTILINA
Com fils prims de plastilina fets amb delicats dits d’un infant, les anelles s’entrellacen en peƧa Ćŗnica per xalar.
Microrelat de na Malen Merelo:
ROSA ROIG
Cada primavera reapareix la Rosa de roig intens. Sembla la mateixa, perĆ² Ć©s diferent. SĆmbol d’amor, d’amistat, bella i vulnerable com l’estaciĆ³ de l’Univers
La lĆ mina dĀ“argent aixĆ, embolicant diferents peces, queda espectacular, absurdament orgĆ nica com es, i dona joc per molt. En aquest cas la vaig combinar amb una bonica granadura conformant una peƧa prou atractiva per lĀ“us diari. O aixĆ em sembla a mi. Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
MONEDER LLAMINER
Els dits pugnen inĆŗtilmemt amb les boletes rodonetes per obrir el moneder llaminer. Les monedes s’escapuleixen entre forats d’un teixit absurd. ComenƧa la fi d’un objecte que agonitza.
Aprofitant que els vidres emprats per fer llums o quadres amb tĆØcniques Tiffany, passats pel forn donen una bona textura i mantenen unes aigĆ¼es espectaculars, com es veu a la foto, vaig fer, amb metall, unes quantes peces. I mes que en farĆ©, donat que metall i vidre es un bon maridatge.
Posar de relleu en aquesta ocasiĆ³ que com a part del experiment vaig fer servir per algunes peces alpaca, en lloc de argent, el cas de la peƧa que publico avui. Va ser fallit a mitges; resultava que la alpaca, un cop sotmesa als set o vuitcents graus del forn, quedava enfosquida de manera irregular sense sol-luciĆ³. Tot i aixĆ², el fo fosc que van prendre les peces amb aquest material, va agradar forƧa a algunes persones.
Microrelat de na Malen Merelo:
DUALITAT PRESENT
La peƧa rodona penja del fil umbilical. De vegades surt del quadrat, deambula en fantasies mentre s’engronxa i observa el micromĆ³n que l’envolta.
Ara que hi ha costum de fer jugar els penjolls o els anells amb la roba que toca posar-se, el color es mes important encara.
Aquets penjollets, fets amb la tĆØcnica del eletroforming poden guanyar vivacitat amb una capa parcial o total de pintura Diamond. La combinaciĆ³ amb el cordĆ³, pot ressaltar encara mes la peƧa.
Microrelat de na Malen Merelo:
ALGUES D’ARGENT
Heures de fil desfilen per camins divergents que no van enlloc. S’enreden i creen un teixit incert. Inconscients de la bellesa que generen, es mostren simplement com sĆ³n.
De tant en tant, comparteixo petits trucs de taller, que no he vist enlloc, per si li fan servei a algĆŗ. De vegades son utilitats, i molt sovint son per aprofitar millor lĀ“espai, un dels meus obligats reptes.
Sovint son cosetes tontes, com aquesta. Pel cas, prou corrent, de guardar coses a lleixes o armaris metĆ lics. Es tracta de aprofitar el sostre de la lleixa superior per augmentar la capacitat dĀ“enmagatzament, i sobre tot per ordenar una mica millor els estris. Els imans de neodimi fan maravelles al respecte.
A la foto, la lleixa dels estris de paleta, una mica millor endreƧada grĆ cies a posar paletes i paletins, i altres eines a baix de la lleixa superior amb imans. A mes, ajuda a trobar-les millor.
Microrelat de na Malen Merelo:
ESCATES DE GEL
Escates de gel atrapen el cel. Filigranes de plata omplen espais en blau amb espurnes de llum de dia i de nit. AntĆ²nims complementaris sĆ³n en petites llacunes, viuen realitats paral.leles d’un mĆ³n perdut.
Presento aquest penjollet, molt senzill, que consta de una petita peƧa de bismut, -un mineral de aspecte molt interessant -que en peƧes una mica grans recorda conjunts de pirĆ”mides o de edificis-, envoltat de una llĆ mina texturada dĀ“argent que queda arrugada, resseguint-li parcialment la forma.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTES DE ROSADA
Dignament acollides en un tros de xarxa estesa reposen les gotes de rosada. L’aigualada reflecteix els colors del seu voltant: de la Natura, del Cel, del Sol. Colors alegres, colors vius s’apaguen amb la nit fosca i reviuen de nou al mati.
Com que aquest blog no viu tan sols de joieria, avui vull compartir, per si serveix a algĆŗ, aquest truquet que vaig pensar fa anys, per posar un limit a lĀ“extrem de una barra dĀ“acer.
Em vaig valdre de un tallador de tubs de coure de lampista, i la canal queda molt ben feta. Cert que amb aquest us la vida del tallador es mes curta, perĆ² resol perfectament un problema puntual.
Un penjoll composat per una pedra atzabeja (azabache) bresolada per una cuneta de plata de llei arrugada. Un cop mes, el fort contrast entre la lluentor de lĀ“argent i el negre profund del mineral conformen lĀ“atractiu de la peƧa.
Microrelat de na Malen Merelo:
GOTA PETRIFICADA
La gota salada va vessar de l’ull. En fer via galtes avall, es va solidificar. El fluid quiet, petrificat, Ć©s ara present en aquest mĆ³n terrenal. Expressa el seu plor, la seva tristesa, el seu dol i, malgrat tot, evoluciona a un altre estat, tal vegada, en bellesa impertorbable.
Val a dir que aquest any no mĀ“he matat per elaborar el christma. Basicament va quedar fet en segons, al veure, al carrer Viladomat de Barcelona, sobre meitats de desembre, aquesta imatge, com un flash del que ens venia a sobre, en termes ecolĆ²gics i de consum. Vaig prendre les fotos i la Ćŗnica elaboraciĆ³ ha sigut el text. La idea ha desplaƧat la que venia mig preparant, que ha quedat per lĀ“any que ve.
Bones festes a tots!
Quan una idea, un material funciona de veritat, ho fa fins i tot al nivell mes primari. Aquestes arrecades de malla orgĆ”nica, de plata llei, no tenen practicament forma definida, ni elaboraciĆ³, ni fa cap falta. Es la mĆnima expresiĆ³ de la idea que em va portar a fer un bon grapat de variants, i la meva percepciĆ³ es que ha agradat molt.
Microrelat de na Malen Merelo:
BUIT PLE
On Ć©s el buit que es va desprendre del ple? L’esfera roda pel mĆ³n. Viatjar li dona sentit a la seva vida. Vol viure experiĆØncies prĆ²pies, sentir-les dins seu. Potser algun dia torna al lloc d’origen. Sap que serĆ dolƧament acollida i rebrĆ la calidesa de la peƧa mare, qui Ć©s a l’espera, per si torna el seu buit.
Penjo avui al blog aquestes arrecades de malla vegetal convertida a argent, de formes irregulars, amb incrustaciĆ³ de esmalts transparents de forn de diferents tons vermellosos. Son lleugeres i molt lluminoses.
Microrelat de na Malen Merelo:
CATIFA ROSĆCIA
Damunt d’espurnes rosĆ cies sura un gran cor groc. Bell, brillant, jovial, com un narcĆs encisat per la seva lluminositat. DesprĆØn, sobre la catifa etĆØria, energia i forƧa imparable de qui pot amb tot. PerĆ² tĆ© una por amagada. Pertany a allĆ² que s’anomena PAS, pigment altament sensible. Una sola gota d’un altre color damunt seu i deixarĆ de ser el que Ć©s: Llum!
Aquest senzill penjoll, part dĀ“una sĆØrie una mica llarga, estĆ fet amb argent “arrugat” que envolta una esfera de jade de Birmania. Amb collaret curt, blanc, llueix prou, o aixĆ² espero que sĀ“hagi trobat la meva amiga Irene, destinataria de la peƧa.
Microrelat de na Malen Merelo:
TURMALINES LLIURES
En un lloc precĆs del mĆ³n, sota el caliu d’una lluna en silenci, el tĆmid fluid va infiltrar-se dins la matĆØria del voltant. D’aquesta simbiosi va esdevenir-se petites escultures romboidals i translĆŗcides. Les turmalines lliures i independents poden lluir ara en lĆ²buls presumits.
Aquest penjoll es de plata de llei, adornat amb unes gotetes dĀ“esmalt transparent al forn, tĆØcnica “plique a jour”. Pertany a una sĆØrie que vaig fer, ja no de disseny senzill, es que no te ni disseny. Es una peƧa fĆ cil de portar. I la trobo atractiva.
(Em sap greu que mĀ“ha sortit gairebĆ© un espot publicitari, perĆ² aixĆ² de vegades passa)
Espero que us agradi.
Microrelat de na Malen Merelo:
CIAN EN LLAC
Envoltat de muntanyes gĆØlides, com si es tractĆ©s d’un llac, el potent Cian omple la nineta de l’ull. El turquesa hipnĆ²tic tĆ© el poder de provocar pau interior. La bellesa de la Terra no demana res, simplement hi Ć©s. Ens brinda amor incondicional.
Es la segona versiĆ³ de la mateixa idea. La primera deu correr lliurement pel mon perque es va perdre.
En aquest cas es dĀ“argent massĆs (la primera va ser dĀ“electroforming) feta amb la tĆØcnica de la cera perduda, amb diversitat de pedres mes o menys semiprecioses, i perles.
Totes dues peces obeeixen a la mateixa idea, el ric tresor interior que percebo en alguna persona, i que per la seva manera de ser, no es percep facilment des de fora.
Microrelat de na Malen Merelo:
MAGENTA EN BOTTLE
Les ampolles, una al costat de l’altra, si poguessinā¦ s’abraƧarien com els amics que es van ajuntar la passada nit. El contenidor transparent mostra que a dins seu, encara hi ha alguna cosa que palpita, comparteix un secret comĆŗ. La beguda espirituosa que anava de cos en cos, va ser la incitadora de confessions inconfessables fins ben arribada l’alba. L’atractiu reflex magenta atrapa l’ull. Vibra amb passiĆ³ dins d’un mateix i Ć©s possible que el transformi en amor pur!
Aquestes arrecades formen part de una col.lecciĆ³ de cinc peces que he fet recentment. Son montatges amb reproduccions escala 1:3 de peces de Meccano. Amb tornilleria, com ha de ser. Les peces son dĀ“alpaca i els herratges de argent. Es el meu petit homenatge a una joguina que va omplir molt de la meva infantesa i que de alguna forma, segur, em va modelar. Espero que us agradin.
Microrelat de na Malen Merelo :
AUTUMMUS
Vet aquĆ una petita demostraciĆ³ empĆrica de la possible bellesa de les coses caduques. La fulla tardoral mostra el pas del temps. El seu cos perd vitalitat, lluita, es resisteix al canvi. Qui la comprĆØn, aconsegueix fer-ne matĆØria immortal, mentre traspua la fuita blava de la melangia.
Aquestes arracades van enganxades al lobul de la orella, al contrari de la majoria que faig, que van amb ganxo i per tant pengen i tenen moviment. A segons quins dissenys i textures els hi va millor aquest anclatge, perĆ² la veritat es que aquest material llueix amb els dos sistemes.
ComenƧo la temporada amb aquesta modesta peƧa, feta fa uns mesos, amb plata com qui diu embolicant la pedra, una olivina esfĆ©rica de les Canaries. Aquesta peƧa es va quedar a casa, perĆ² dĀ“aquest sistema seguirĆ n altres peces, ja que vaig fer una serie relativament llarga per obsequiar amigues i companyes de treball per una circumstancia molt especial.
Jordi Vidal Gallifa 